Un dels interessos prioritaris del Grup ha estat l’estudi de la dinàmica urbana recent, caracteritzada, d’una banda, per l’expansió cap a noves perifèries, allunyades de les ciutats centrals i amb un increment de la mobilitat; de l’altra, un creixement de la segregació urbana, no només d’un punt de vista socioespacial sinó també sociodemogràfic, ja que poblacions amb diferents característiques demogràfiques (joves, vells, parelles amb fills…) semblen concentrar-se en diferents llocs de l’àmbit urbà i metropolità. Aquests dos processos han estat alimentats per l’arribada de població estrangera, però la crisi econòmica ha suposat un punt d’inflexió a totes aquestes dinàmiques. A partir de 2014 una certa recuperació econòmica ha trastocat les dinàmiques, tornant-les més fragmentades. La reactivació de la suburbanització sembla combinar-se amb una major capacitat de retenció i atracció de població per parts dels centres urbans. Aquests processos i les seves implicacions, a diferents escales, s’han estudiat en els darrers projectes competitius I+D+i que el grup lidera i ha liderat:

• Cambio social y procesos de transformación urbana en un contexto de crisis en las periferias urbanas en las grandes áreas metropolitanas de España. El caso de la Región Metropolitana de Barcelona. Ministerio de Economía y Competitividad. Ref. (CSO2013-48075-C2-1-R). IP: Cristina López Villanueva (2013-2017)
• Desigualdad social, polarización territorial y formación de espacios vulnerables en las grandes áreas metropolitanas españolas. Ministerio de Economía y Competitividad. Ref. (CSO2015-65219-C2-1-R). IP: Isabel Pujadas Rúbies i Fernando Gil Alonso (2015-2018)
• Nuevas movilidades y reconfiguración sociorresidencial en la poscrisis: Consecuencias socioeconómicas y demográficas en las áreas urbanas españolas. Ref. (RTI2018-095667-B-I00). Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. IP: Cristina López Villanueva i Fernando Gil Alonso (2019-2021)

En aquesta línia de recerca, cal destacar els treballs sobre dinàmiques urbanes realitzats per Fernando Gil, Isabel Pujadas i Miguel Rubiales. En el cas de la mobilitat residencial, els treballs de l’Arlinda Garcia Coll i, aplicats a la ciutat dispersa, les investigacions recents realitzades per Arlinda Garcia Coll i Cristina López Villanueva. En el cas de les les recerques sobre la mobilitat dels estrangers destaquen els treballs terme de Fernando Gil i Jenniffer Thiers i els d’Isabel Pujadas i Miguel Rubiales sobre la mobilitat de les persones grans.

L’incrementde la segregació socioresidencial, la polarització urbana i el nombre de barris que presenten situacions de vulnerabilitat, és un altre aspecte analitzat en els tres darrers projectes I+D+i, particularment en els objectius desenvolupats per Miguel Rubiales, Sergio Porcel, Fernando Antón i Ernest Ruiz. També la segregació de les classes altes, tema desenvolupat per Miguel Rubiales. Les repercussions a distintes escales territorials fan que esdevingui una línia d’orientació no solament teòrica sinó també aplicada al planejament local i regional, aspecte que treballa Gemma Vilà. Cal destacar que algunes de les tesis en curs dirigides per membres del Grup són també en aquesta direcció, especialment aquelles on es realitzen estudis comparatius amb ciutats llatinoamericanes.

En aquesta línia s’inscriu el projecte en curs:

• Fragmentación socioespacial en las áreas urbanas españolas. Retos y propuestas para la cohesión social. Ref. PID2022139465OB-I00. IP.: Cristina López Villanueva / Fernando Gil Alonso.

Constitueix una línia complementària a les anteriors i és un dels objectes d’estudi prioritaris del Grup. Cal destacar els treballs sobre l’evolució de les estructures demogràfiques urbanes de Fernando Gil i Isabel Pujadas, així com els treballs sobre les característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la població estrangera presents a les àrees urbanes espanyoles per part de Fernando Gil. L’estructura i composició de les llars i les famílies ha estat desenvolupada en els treballs realitzats els últims anys per Cristina López Villanueva i Isabel Pujadas, en l’actualitat enfocada a les llars de les persones grans.

En aquesta línia cal destacar la participació en el projecte Gender, social networks, attachment to place, local welfare and care provision in Ibero-American cities: a comparative analysis of the cases of Barcelona, Buenos Aires, Madrid, México capital and Sao Paulo. Finançat per la Unión Iberoamericana de Universidades (UIU) (2020). Dirigit per Margarita Barañano de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la Universidad Complutense de Madrid; Equip de la UB coordinat per Cristina López Villanueva.

Les estructures econòmiques urbanes (en particular la distribució espacial i tipologia del comerç, i les pautes de consum que se’n generen) són un factor explicatiu de la diversificació i segregació sociodemogràfica i socioresidencial de les aglomeracions urbanes. Lluís Frago participa en la xarxa internacional Ciutat, Comerç i Consum, que analitza els canvis i processos lligats a una nova geografia del comerç i del consum. Les línies de treball en les quals s’aprofundeix van des de la més teòrica, lligada a la rellevància del consum en el capitalisme tardà, a recerques més sectorials, com l’anàlisi dels espais urbans centrals o la transformació dels antics espais industrials, sense oblidar les recerques sobre les mutacions comercials a les ciutats mitjanes o les perifèries urbanes

L’eix fonamental d’aquesta línia és estudiar com el treball estructura el temps i el territori. L’educació, el treball mercantil, el familiar domèstic i els desplaçaments són les activitats bàsiques d’observació.

Constitueix una línia complementària a les anteriors i en aquesta línia cal destacar la participació en el projecte Gender, social networks, attachment to place, local welfare and care provision in Ibero-American cities: a comparative analysis of the cases of Barcelona, Buenos Aires, Madrid, México capital and Sao Paulo. (2020). Dirigit per Margarita Barañano de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la Universidad Complutense de Madrid. Destaquen els treballs sobre les resistències ciutadanes al procés de turistificació i de gentrificació i les investigacions sobre la importància de l’espai local de proximitat (barri) com a element de protecció i de cohesió social realitzats per Cristina López i Montse Crespi.

Destaquen els treballs de transferencia desenvolupats per la Gemma Vilà pel que fa a planejament: plans locals d’habitatge o memòries socials entre d’altres.